00:13En aquel 18 de julio, recordo que los mis hermanos y yo
00:20volían ir a un partido de fútbol, porque éramos socios de los Sants.
00:26Y los padres nos decían, pero no hay nada, y de las maneras, nosotros no habíamos jugado al fútbol, porque claro, veíamos de casa pasar coches, gente armada, en fin, todo el batibullo que se armaba en aquellos momentos, y no íbamos poder irnos.
00:42El día de la revolución, en tengo vagamente una idea, o sea, la gente por el carrer, los tiros por todo arreo, por todos los terratos, no podía salir al carrer.
01:03Cada dimensi anàvem a Caixa de Fels o a Rafa, amb el veí de la casa del davant, el Manel, que era taxista, i hi havia un lloc de patec de drets, pipà, bom, pim, bom, per tot arreu, a les Rambles i Catalunya.
01:22I el meu pare surt, Manel, diu, què fem? Diu, no marxem, no, que això està liat, però vas a dir, ja ho crec, que sort és això.
01:31I pim, i pam, i pim, i pam.
01:37Estàvem a Barcelona, fèiem vacances i vam anar a Barcelona, guaita tot.
01:42Ja vam, oh, tot Barcelona, americana, mira, i va haver un sang, molt de sang.
01:52Tot ho van cremar, iglesias, convents, allà, allò era fatal.
01:57Però d'allò era fatal.
02:01Ja ens van despertar a les 7 del matí o 6, ens van despertar als trets perquè teníem l'església allà propet i a l'església hi havia un...
02:12Perquè els que volien picar els capellans i els capellans es defensaven, però de quina manera es defensaven, eh?
02:18Allà al passeig de Sant Joan hi havia un... un... un... un vent que tenien cementiri, no?
02:26Van treure tots els... els cadàvers, els van posar allà a la porta de l'església.
02:32Nosaltres el dia abans vam anar a Caldes de Montbuy, a visitar una iglesia.
02:38Que el capellà que hi havia allà era conegut del meu pare, ja de Ballet, bé que l'endemà, allò, i estava tot cremat, i aquell senyor el vam matar.
02:49I quan es va calmar la cosa, això ho recordo com si ho fos ara.
02:56Vam poder sortir i ens vam trobar.
02:59Jo tinc la llei de Valema allà mateix.
03:01Aleshores el tenien amagat a la sacristia, el pobre rector, un home Ballet, tremolant com una fulla, com si el veies ara.
03:09Nosaltres vivíem a gravar i no... i no vam poder anar a casa, clar, tot va quedar parat, tot tot.
03:15Que de casa no sortia ningú aquells dies.
03:18La gent anava als... els mercats i botigues, ho... ho deixo tot, ho buidaven tot.
03:27Què vam fer? Toc de queda.
03:29Però encabat ens van deixar sortir els touros de la carretera, els... allò, els embargats, allò,
03:36cabells de persona, bodells allà tots cargolats, allò que donaven, allò feia tant.
03:44Quan tens aquesta edat no saps uns trets i un d'allò quin renal pot portar després.
03:51No saps on pot portar tot allò. El papa sí que estava més seriós.
03:54Esto se va enredar, esto se va enredar, esto va mal. El papa estava molt seriós.
